INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Encara que aquest video estiga en castellà, em sembla molt interessant. Mireu-lo quan tingueu una estoneta.
Un salut!

LLENGUATGE NO SEXISTA

Benvolguts pares i mares,

Volia fer-vos coneixedors sobre una carta anònima que vaig rebre la setmana passada d'algú de vosaltres. Aquesta carta fa a una crítica sobre la utilització del gènere femení al llenguatge. L'emissor està a favor del llenguatge sexista, es a dir, considera innecessari utilitzar el femení als textos i pretén que dirigisca les meues entrades únicament als pares. Evidentment, encara que comprenga el seu punta de vista, com a mestra em pareix imprescindible donar-li importància tan a la mare com al pare ja que per a mi els dos són igual d'importants.

A més, la utilització d'aquest tipus de llenguatge no afecta a ningú, almenys si no es fa un ús excessiu d'aquest. Amb tot allò vull fer-vos conscients de la importància que té aquest llenguatge no només per a nosatres: el adults, sinó també per als xiquets. Ells han de ser consients de que l'home i la dona són iguals i que hem de dirigir-nos a ells de la mateixa manera.

Per a finalitzar, us informe que continuarè utilitzant el llenguatge no sexista a les meues circulars i recomane al  emissor de la carta que vinga a parlar amb mi per a arribar a un acord.

Un salut,

Cristina.

CONFERÈNCIA

Benvolguts pares i benvolgudes mares,

La conferència a la que vaig assistir la setmana passada a la Universitat d'Alacant em va semblar interessantíssima, i, per aquest motiu, vull transmetre-vos tot allò que vaig aprendre i que podria ser aplicat en un futur a les aules del nostre centre. El títol de la conferència era “ Els xics del kamishibai: una experiència en un PIP en context castellanoparlant” i la van dur a terme Miguel Àngel Anaya i Paül Limorti, professors de l'IES Valle de Elda.

El primer que ens van explicar els conferenciants va ser que l'institut on treballen es troba situat a una zona castellanoparlant i que aquest començà a incorporar assignatures en valencià perquè quan els xiquets acabaren l'Educació Secundaria Obligatòria tingueren uns coneixements bàsics i estigueren en les mateixes condicions que altres xiquets de zones valencianoparlants. Entre les matèries escollides per a ser impartides en valencià es trobava la de plàstica, de manera que utilitzaren aquesta assignatura per a dissenyar un projecte molt interessant.

Es tractava d'un projecte dissenyat amb una tècnica d'animació molt creativa. Va durar pràcticament tot l'any ja que incloïa els continguts de l'àrea però de manera pràctica i va estar dirigit pels alumnes de tercer de la ESO. Consistia en preparar contes per a l'alumnat d'infantil amb els anomenats kamishibais, originaris de Japó, que comptaven amb diverses làmines.

En primer lloc, els alumnes van llegir rondalles d'Enric Valor durant el trimestre que tocava per a posteriorment preparar els kamishibais. Cada grup va agafar una rondalla, prèviament sintetitzada, i la dividiren en, com a màxim, dotze làmines, en les quals no podia faltar cap detall. Van utilitzar fórmules de començament i d'acabament, onomatopeies, anotacions i van ubicar darrere de les làmines el conte que havien de llegir durant la narració.

Els materials necessaris per a la confecció dels kamishibais van ser llistons de fusta, cola de fuster i silicona termo-fusible per a l'estructura, i cartó, paper reciclat, precinte i pintura plàstica per a la fabricació de portes. Els requeriments per a la confecció de les làmines foren el format DIN A-3 (42x29,7 cm) i una bona visibilitat. Per a aconseguir aquesta última els alumnes havien de fer una síntesi d'elements, i una clara distinció entre figura i fons.

Per altra banda, els personatges havien de tindre una caracterització adient i definir els trets que els diferenciaven de la resta. També tenien una gran importància les expressions de les cares. Altres efectes que enriquiren la presentació van ser els efectes visuals amb el moviment “real” i la transposició de làmines.

Una vegada recorregut tot els procés els alumnes van anar a l'escola de la qual procedien per a comptar els contes als xiquets menuts. Més tard, quan van arribar a l'institut van preparar una representació al carrer amb la qual es van divertir moltíssim. Pel treball ben fet i per l'esforç que van dedicar tots els alumnes, Miguel Àngel ens contà que es va publicar un article a la revista de l'institut sobre el que havien fet per a que els xiquets pogueren observar la importància del treball que havien realitzat.

En conclusió, us recomane que gaudiu d'aquesta conferència el proper 15 de gener a les 18:00h al Saló d'Actes del nostre col·legi ja que té molt a veure amb les activitats que podríem realitzar amb els nostres alumnes.

No podeu faltar!

PROGRAMA DE RÀDIO "A CORRE-CUITA"

Presentadora: Bon dia a tots i totes. Hui estem ací, com tot els matins a “a corre cuita”. Aquell programa on a més de fer-vos passar una bona estona, us informa de totes les notícies d’actualitat que val la pena conèixer.

El programa de hui, com tots els dimecres, el dedicarem a la secció de “literatura”. I estarà organitzat d’una manera especial ja que amb nosaltres es troba uns dels dramaturgs més reconeguts de l’actualitat. Potser el conegueu per haver escrit llibres com “El mètode Grönholm” el qual va tindre un gran èxit o “Paraules encadenades” amb el qual va guanyar el Premi Born de Teatre l’any 1995. Ens referim a Jordi Galceran i hui es troba amb nosaltres per a presentar-nos el seu llibre, estrenat fa setmanes, Carnaval!

Bon dia Jordi, Com et trobes aquest matí?

Jordi Galceran: Bon dia Joana. Estic molt content per tindre l’oportunitat de participar amb tots vosaltres en aquest programa de ràdio ja que sóc molt seguidor d’aquesta secció.

Presentadora: Me n’alegre. Jordi, doncs has sigut convidat per parlar del teu llibre Carnaval que, fins ara, està triomfant/tenint molt d’èxit en totes les llibreries. Et sents satisfet?

Jordi Galceran: És clar. Quan vaig començar a escriure el llibre no vaig ser conscient de la repercussió que aquest podia tenir sobre els lectors, tant en els que solen llegir els meus llibres, com aquells que són aficionats a altres autors.

Presentadora: Tens raó, aquest llibre ha revolucionat el gènere policíac i ha tingut, com bé has dit, molt bona acceptació en els diferents tipus de lectors. Això ens ho corrobora/afirma una lectora habitual que ens acompanyarà aquest matí per donar la seua opinió i valoració respecte al teu llibre. Però, abans de donar-te pas, convé que ens parles una miqueta sobre el contingut d’aquest perquè així els oients el coneguen.

Jordi Galceran: Bé, aquest llibre comença en una comissaria de policia a Barcelona on quatre agents intenten resoldre la desaparició d’un xiquet de 3 anys. No hi ha pistes ni mòbil. Mentre el agents tracten de trobar una explicació lògica a tot això reben a la comissaria la direcció d’una pàgina web on els segrestadors mostren al xiquet gitat a un llit i amb ell un explosiu amb un compte enrere de 30 minuts; el problema és que no han sigut els únics en rebre aquesta imatge, sinó que tots els medis de comunicació també l’han rebuda i l’han feta pública, de manera que tothom està veient al xiquet segrestat en directe mig adormit a causa d’alguna droga. A partir d’aquest moment comença una carrera contra rellotge dels agents i de la mare del xiquet, Laura, per a trobar als segrestadors abans de que l’explosiu s’emporte la vida d’aquest xiquet.

Presentadora: Sembla interessant... però...Jordi per què creus que els lectors haurien de comprar el teu llibre?, què pot proporcionar-los?

Jordi Galceran: Crec que amb aquest llibre el lector viurà la història com si li estiguera ocorrent a ell mateix de manera que el farà vibrar, sofrir, sentir i a més commoure’l.

Presentadora: Molt bé, doncs amb el teu permís comprovarem si s’ha acomplit/ has assolit el teu objectiu amb una convidada especial que és una lectora habitual dels teus llibres. Mònica.

Benvinguda Mònica, com et trobes ara que estàs asseguda enfront del teu escriptor preferit?

Mònica: Bon dia Joana, la veritat és que al principi estava molt nerviosa però Jordi m’ha transmès molta confiança ja que abans ha vingut a parlar amb mi amb molta naturalitat.

Presentadora: Tens tota la raó, es tracta d’un home molt encantador.

Jordi Galceran:  Si li preguntàrem a la meua dona de segur que no diria el mateix!

Presentadora: Centrem-nos. Supose que has llegit el llibre Mònica...

Mònica: És clar. Quan  vaig llegir la contraportada en la meua llibreria habitual no vaig poder anar-me’n d’allí sense el llibre, malgrat que no feia ni una hora que l’acabaven de posar a la venda.

Presentadora: Per què vas decidir emportar-te’l  a la teua casa?

Mònica: Perquè des de que tinc memòria sempre m’han agradat els llibres policíacs i de misteri i com que em vaig assabentar que era una mica sobrenatural, gènere que actualment s’ha posat de moda, doncs vaig pensar que aquest llibre m’agradaria.

Presentadora: I va complir les teues expectatives?

Mònica: Malgrat que jo pensava que es tractava d’un llibre que barrejava alhora el gènere sobrenatural i el policíac amb la ciència ficció, però gairebé el llibre és una novel·la policíaca de cap a peus. I per aquesta raó, m’ha agradat moltíssim ja que et manté tota la lectura pendent del que va a succeir. A més a més fa que et poses en la pell dels personatges mitjançant la manera de contar la història, el personatges tan propers, humans... que fan que sentes els mateixos sentiments que ells senten. També he de dir que quan arribes al final, et pareix tan sorprenent que no te’l pots creure . És un llibre que no només serveix com entreteniment, també et mostra que hem de valorar tot el que tenim i aprofitar cada moment de la vida perquè cada moment es un regal.

Presentadora: Els oients volen saber quina puntuació li posaries al llibre si pogueres fer-ho...

Mònica: Jo...li posaria un 9. Perquè es un llibre que a més de ser fàcil de llegir es tan complet que val la pena.

Presentadora: Moltes gràcies per la teua col·laboració, xiqueta. I ara, tot plegat dedicarem els nostres últims minuts per veure el que es comenta sobre aquest tema a les xarxes socials.

Jordi i Mònica, hem seleccionat una pregunta per a cadascú que ens ha semblat interessant. La primera és per a tu Jordi, i la fa Maria de Barcelona. Maria ens pregunta si creus que aquesta obra podrà ser representada en un futur al teatre.

Jordi Galceran: Emm... jo crec que es tracta d’una obra perfectament dissenyada per a que siga representada i quan trobem patrocinadors ho intentarem fer.

Presentadora: Mònica, aquesta és per a tu. Carles d’Oriola ens pregunta si penses que val la pena llegir més obres d’aquest autor o únicament recomanes “Carnaval”.

Mónica: Doncs bé, anime a Carles i a la resta d’aficionats a la lectura a que llegiu les obres d’aquest autor, sobretot la titulada “El mètode Grönholm” ja que és molt interessant.

Presentadora: Moltes gràcies Mònica i a tu Jordi també per estar ací amb tots nosaltres i per lliurar dos llibres signats a Maria i Carles: els seleccionats de les xarxes socials d’avui.

Amb tot això ens acomiadem d’ “A corre cuita” i donem pas a Pere, el nostre company que ens mostrarà les millors tècniques de cuina al seu programa “Xe! que bo”. Que passeu bon dia i sigueu feliços!

RECEPTA BONÍSSIMA

Ara que estem en Nadal us recomane que feu aquesta recepta: torró de Xixona a la pedra.

• Ingredients:
  1 Kg. d'ametles (redones y torrades).
  1 Kg. de sucre bru.
  1 Kg. llimó.
  1/2 litre d'aigua.
  Canyella en pols.
• Preparació:
  1. Posem l'aigua i el sucre en una cassola , al foc per fer l'almívar. (foc fluixet perquè no s'engantxe).
  2. Afegim una cullereta de canyella en pols i la raspadura del llimó.
  3. Apart hem mòlt l'ametla, i l'afegim a l'almívar sense deixar de remoure fins que agafe el punt.
  4. Es posa tot en un motle rectangular, i es deixa reposar de cinc a set hores a temperatura ambient.
  5. El traurem del motle i espolsem per damunt amb la canyella en pols.

Está boníssim. Espere que vos agrade y que passeu Bon Nadal amb els vostres fills.

L'EQUIPATGE: ENS N'ANEM DE VACANCES

·                     Segons l'àudio, quin temps atmosfèric ha fet al País Valencià els últims dies?

Pluges que van deixar més de 20 litres per metre quadrats a la comarca del comptat i 32 litres per metre quadrat a la costera.

·                     I quin oratge pronostiquen per a dissabte?

La situació millorarà en els últims dies.

·                     Qui s'endú més equipatge?

Paula.

·                     Podries enumerar alguns dels objectes d'higiene personal que Paula estava alçant a la maleta?

Eixugador, esprai de màxima protecció per a Martí, maquillatge, crema depilatòria, raspall de cabells i de les dents, coloret, escuma, desodorant, talc, tovalloletes humides...

·                     I objectes i indumentària relacionada amb el turisme de platja?

Tovallola de platja, pareo marró i blanc, el tres bikinis i el banyador.

·                     Què ha de comprar Daniel en Mercatrona?

Tovalloletes humides i de desodorant per a Martí i per a ells, dentífrics, seda dental i exili...

·                     Quina paraula és sinònim d'aiguat?

Pluja.

·                     Quin adjectiu serveix per a descriure un cel ple de núvols?

Massa de precipitacions.

·                     Quina de les paraules esmentades és la peça de roba esportiva?

Xandall.

·                     Què usaries per a eixugar els cabells?

L’eixugador.

·                     Amb quina paraula es denomina una calor extrema?

Calitja.

·                     Quina expressió es refereix a l'hora del capvespre?

A la fi del dia.

COM VA LA VIDA

·              Com es titula el programa?

Com va la vida

·                     De quin material és el got?

De plàstic.

·                     Què és el caganer? On es posa el caganer? Per què no convé posar el caganer en el lloc que li correspon?

Una figura del Betlem. Perquè fa pudor. Es posa a una distancia d’un pam.

·                     Qui està a l'espera per a una operació de pròstata?

El seu nebot.

·                     Quants amics té Buenafuente? Per què?

En té tres.

·                     A què es dedica l'Eduard Punset?

És divulgador, científic.

·                     Que no domina aquest home?

Tot excepte la perruqueria.

·                     Segons Buenafuente, què li creix a Eduard Punset en comptes de cabell?

Cotó.

·                     Què fa d'alçària en Pau Gasol?

2,5 metres.

·                     Quant de temps dura com a màxim la concentració humana?

Com a màxim 20 minuts

·                     Què fan els gossos que se'ns apega als humans?

Badallar.

·                     De qui podria tindre por un lleó?

De la sogra.

·                     De què serveix badallar, segons un estudi científic de la Universitat de Princeton?

Per a refredar el servei quan esta calent

·                     Què faria sense problema el Buenafuente en la secció de sexe del programa?

Despullar-se.

Quedar-se nu.

·                     Amb què compara el sexe?

Amb el futbol.

·                     Què pot fer el cervell involuntàriament en un enterrament?

Cantar, posar musica...

·                     Qui va per lliure respecte del cervell?

El nervi òptic. No fa cas al cervell.

·                     Per què parla de Fernando Trueba?

Perquè és visc.

·                     On pensa Buenafuente que segur que hi ha peatges?

A l’eternitat.

·                     Quin és l'ésser viu més nombrós de la terra?

Els bacteris.

Benvolguts pares i mares,

Us escrivim aquesta carta per comunicar-vos diverses coses. D'una banda, us informem que la classe d’anglès que els vostres fills i filles reben dimarts i dijous canviarà de data. A partir de la setmana que ve s'impartirà dimecres i divendres. Actualment, tenen dues hores setmanals que es mantindran fins al final de mes. A partir d'aquest moment, el nou professor, John Parell, els donarà deu mensuals, repartides segons el seu criteri. Si teniu cap problema, el trobareu en el despatx general de nou a deu.

En segon lloc i respecte a l'excursió, recordar que inicialment, teníem intenció d'anar al Museu del Vi a Monòver. Però no podrem anar perquè no demanarem amb antelació les  entrades i ara no queden per a aquest mes.

                                       
Alguns de vosaltres no heu ingressat els diners de la quota de material. El número de compte corrent on cal fer l'ingrés apareix en el document que us adjunte. També podeu lliurar directament els diners a l'encarregat del menjador. El localitzareu de nou a onze en la secretària.

Teniu a la vostra disposició el «Bloc del Cicle». Com acordarem en l'última reunió, penjarem tota la informació que vegem que siga interessant. Així aconseguirem estalviar-nos almenys dos de les reunions que solem fer anualment. L'adreça és http:// tossaldemillar.blogspot.com.

Finalment, hem de comunicar-vos que el Claustre de professors d'aquest centre, actualment anomenat *CEIP 45 de la Canyada del Fenollar, ha estudiat la proposta de nova denominació que ha estat tramitada pel *AMPA.

Recordeu que va haver-hi una consulta popular promoguda pel *AMPA per triar un nom nou per al col·legi entre diverses possibilitats. Va quedar en primer lloc el nom de «*Tossal de Miler» que, com sabeu, és la denominació de la zona on està situat.

Després d'un intens debat, el claustre ha aprovat el nom de «*Tosal de Miler», escrit amb una sola essa. Es van adjuntar arguments a favor i en contra. Entre els primers, es va comentar que aquesta era l'ortografia que sempre s'havia utilitzat per al nom de la zona i que ara no era moment de modificar res. D'altra banda, el grup que defensava la proposta inicial aprovada pel *AMPA argumentà que la paraula «*tossal» no pertany a l'espanyol sinó al català i, per tant, són les regles ortogràfiques del català les que han de prevaler i, en conseqüència, solament existeix la possibilitat d'escriure-ho amb dues *esses. A més, van afegir que segons la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, La Canyada és zona de predomini lingüístic valencià i això implica que la toponímia menor ha de mantenir la forma valenciana, si existeix.

La votació va donar com a vencedora la contraproposta del claustre i és així com s'elevarà al Consell Municipal. Tots els mestres i mestres del primer cicle de primària del col·le, tant del *PIP, com del *PEV i del *PIL, creiem que el claustre ha comès un error que intentarem que es corregisca. Si penseu que el tema mereix la vostra atenció, per favor, visitau l'entrada del bloc que obrirem demà sobre el tema per enviar-nos comentaris amb idees que puguen orientar la qüestió.

Esperem els vostres comentaris.
Una abraçada.
Els mestres de Primer Cicle.

Jocs divertits!

Ací vos deixe una pàgina amb jocs molt interessants on els vostres fills poden jugar i aprendre al mateix temps. Un salut!

http://www.lestresbessones.com/link/juga.html#EL

Els numerals ordinals

Els ordinals indiquen ordre dins una sèrie. Els quatre primers ordinals presenten formes no relacionades amb els cardinals corresponents:

                                                             

La resta, però, s’obtenen afegint la terminació -é / -ena a la forma del cardinal corresponent (excepte en el cas de deu, que té la forma desé, desena):

Remarques sobre els ordinals:

a) Hi ha alguns ordinals que admeten variants cultes (o variants de base llatina). Es tracta de quint (V), sext (VI), sèptim (VII), octau (VIII)... 

b) Gràficament, s’usa el guionet en els mateixos casos que en els numerals cardinals : vint-i-dosé.

Els numerals partitius

Els partitius indiquen parts de la unitat i són idèntics als ordinals (un quart

dels ingressos) excepte en els casos següents:

Remarques sobre els partitius:

a) Amb valor partitiu també s’usa la perífrasi partitiva formada per un ordinal i el substantiu part: una tercera part, la quart part... En el cas de 2, però, s’usa meitat: la meitat.

b) Els partitius tenen un ús destacat en l’expressió de les hores, en concret de les fraccions d’hora. Aquest és un aspecte en què hi ha una certa diversitat d’usos. Podem diferenciar dos sistemes populars: el sistema «de rellotge» (tres i quart, tres i mitja, quatre menys quart) i el sistema «de campanar» (un quart de quatre, dos quarts de quatre, tres quarts de quatre). En valencià, usem fonamentalment el sistema «de rellotge.

Per a aconseguir posar en pràctica aquests coneixements hem proposat diverses activitats:

1)      - Activitat anual, continuada. Els xiquets, tots el dies, per a poder entrar a classe hauran de dir en quina posició es troben a l’hora d’entrar utilitzant els números ordinals. El xiquet que s’equivoque haurà de tornar a la cua i, fins que no diga el número correctament, no podrà entrar a classe.

2)    -  Activitat puntual. Dividim als alumnes en grups de manera que hi haja deu. A continuació assignem a cada grup un número ( U, dos, tres...) i triem un alumne a l’atzar perquè aquest identifique, utilitzant els número ordinals, a que grups perteneixen altres companys de classe.  Exemple: Pere es troba al primer, Joan al segon, Jaume al tercer...

3)    -  Activitat anual, continuada. El mestre s’encarregarà de preguntar tots el dies a cinc o sis alumnes de classe quina hora és en moments diferents al llarg del dia perquè els alumnes utilitzen el números partitius. Exemple: tres i quart, dos i mitja...

4)    -  Activitat puntual. Amb dibuixos de pastissos, dividits prèviament en diferents trossos , els alumnes hauran d’identificar quina porció de pastís  hi ha pintada al dibuix. Exemple: tres quarts, tres mitjos...

Conclusió

La principal finalitat d’aquest pla docent on analitzem els usos i normes dels números partitius i ordinals és que els xiquets els coneguen, a més de reconèixer-los, per a poder utilitzar-los en la seua vida quotidiana. Amb açò volem referir-nos a situacions concretes com bé són la utilització d’aquests fent sumes, restes, divisions i multiplicacions. Altre objectiu seria el fet de que el xiquets no odien les matemàtiques.

Xarxes socials a l'escola

Les xarxes socials s’han convertit en un instrument molt utilitzat a les aules però no sempre tenen un fi educatiu. Molts alumnes, utilitzen aquestes xarxes amb fins lucratius oblidant que poden ser un mitjà molt útil d’aprenentatge.

Hem de ser conscients que la utilització de les xarxes socials al context educatiu presenta avantatges, però també desavantatges.

D’una banda, ens trobem amb una mena d’aspectes positius com són: contacte quasi permanent mestre-alumne i alumne-alumne, disposició d’informació rellevant per a les matèries treballades, així com una motivació per part dels alumnes, ja que es tracta d’un medi estimulant per a ells i que coneixen fil per randa.

D’altra banda, entre els desavantatges destaquem el fet de que els mestres no sempre són partidaris de la utilització de les noves tecnologies; bé pel desconeixement o bé per la falta d'interès. També els alumnes han de saber fer una clara distinció entre l’ús d’aquesta ferramenta quan s’està treballant a classe i quan es tracta del temps d’oci.

Per tant, l’Administració ha de posar els medis necessaris per a formar al professorat a través de cursos i seminaris, tots aquestos relacionats amb les TIC’s, amb el fi d’introduir-les com a eina de treball.

Com a conclusió destaquem el fet de que a la societat actual les xarxes socials són i han de ser un gran recurs educatiu, que amb el suport de tots els sector implicats en el procés educatiu, hi ha que introduir a les aules.

Bilingües al poder!

 Per a començar amb aquesta reflexió considere important definir el concepte de bilingüe. Els bilingües no són la suma de dos o més monolingües, sinó que estan considerats com parlant-oients amb unes característiques pròpies i específiques. A més, les llengües que dominen estan fortament interrelacionades dins de la seua estructura cognitiva, i li proporcionen una competència comunicativa integrada.

         Un factor important per a l’aprenentatge de les llengües és l’edat. Si es produeix abans del 6 anys, parlaríem d’adquisició de la llengua, per contra, si és després d’aquesta edat estaríem parlant d’aprenentatge.

       Com a mestra considere molt important alguns dels trets característics dels alumnes bilingües;  l’actitud favorable envers altres llengües i cultures, així com la capacitat d’integració i la utilització de les diferents varietats, en les llengües que domina, de forma funcional segons la situació, l’interlocutor i el tema tractat.

         Des del punt de vista educatiu, la realitat és que no tots els xiquets són valencianoparlants, per tant, el sistema educatiu ha de aportar els mitjans necessaris perquè tots els alumnes esdevinguen persones bilingües.

    La millor forma de que l’escola aconseguisca aquest objectiu és proporcionant a l’alumnat models educatius bilingües. A la Comunitat Valenciana s’ofereixen diversos d’aquests programes (PIV, PEV i PIL), que conjuntament amb l’acció del professorat es desenvoluparan amb èxit, perquè tots els alumnes accedisquen a una formació lingüística bilingüe capaç de donar resposta a les necessitats reals que demana la societat.

           

       Encara que els tres programes educatius són favorables per a l’alumnat, des de la meua experiència personal considere que el més interessant per a aprendre una segona llengua és el Programa d’Immersió Lingüística (PIL) dissenyat perquè xiquets castellanoparlants puguen assolir una competència lingüística en la llengua que no li és habitual. I com a conseqüència d’aquest aprenentatge, aconseguir una millor socialització.

    Com a conclusió, destaque la importància del bilingüisme, així com la dels programes educatius que faciliten aquest aspecte, ja que reporten molts beneficis a les persones, no solament a nivell lingüístic, sinó també a nivell personal i social.

            

Hui m'he despertat i m’he dit a mi mateixa que s’ha acabat això d'apegar-se a les sabanes. He canviat les meues sabatilles d’estar per casa per unes sabates de tacó. M’he soltat la cua deixant la cabellera al vent. M'he adonat de que em continuen agradant les mateixes coses de quan era xicoteta. M'agraden els núvols de cotó i cantar les bandes sonores de les pel·lícules Disney. Crec en la màgia. Continue dibuixant cors en els marges dels llibres. Em ruboritze quan em regalen una piruleta amb forma de cor. M'agraden les galetes de xocolata, les cosquerelles, els peluixos, les roses de colors i els secrets a veus. No use paraigües perquè preferisc jugar i enamorar-me davall la pluja.