PROGRAMA DE RÀDIO "A CORRE-CUITA"

Presentadora: Bon dia a tots i totes. Hui estem ací, com tot els matins a “a corre cuita”. Aquell programa on a més de fer-vos passar una bona estona, us informa de totes les notícies d’actualitat que val la pena conèixer.

El programa de hui, com tots els dimecres, el dedicarem a la secció de “literatura”. I estarà organitzat d’una manera especial ja que amb nosaltres es troba uns dels dramaturgs més reconeguts de l’actualitat. Potser el conegueu per haver escrit llibres com “El mètode Grönholm” el qual va tindre un gran èxit o “Paraules encadenades” amb el qual va guanyar el Premi Born de Teatre l’any 1995. Ens referim a Jordi Galceran i hui es troba amb nosaltres per a presentar-nos el seu llibre, estrenat fa setmanes, Carnaval!

Bon dia Jordi, Com et trobes aquest matí?

Jordi Galceran: Bon dia Joana. Estic molt content per tindre l’oportunitat de participar amb tots vosaltres en aquest programa de ràdio ja que sóc molt seguidor d’aquesta secció.

Presentadora: Me n’alegre. Jordi, doncs has sigut convidat per parlar del teu llibre Carnaval que, fins ara, està triomfant/tenint molt d’èxit en totes les llibreries. Et sents satisfet?

Jordi Galceran: És clar. Quan vaig començar a escriure el llibre no vaig ser conscient de la repercussió que aquest podia tenir sobre els lectors, tant en els que solen llegir els meus llibres, com aquells que són aficionats a altres autors.

Presentadora: Tens raó, aquest llibre ha revolucionat el gènere policíac i ha tingut, com bé has dit, molt bona acceptació en els diferents tipus de lectors. Això ens ho corrobora/afirma una lectora habitual que ens acompanyarà aquest matí per donar la seua opinió i valoració respecte al teu llibre. Però, abans de donar-te pas, convé que ens parles una miqueta sobre el contingut d’aquest perquè així els oients el coneguen.

Jordi Galceran: Bé, aquest llibre comença en una comissaria de policia a Barcelona on quatre agents intenten resoldre la desaparició d’un xiquet de 3 anys. No hi ha pistes ni mòbil. Mentre el agents tracten de trobar una explicació lògica a tot això reben a la comissaria la direcció d’una pàgina web on els segrestadors mostren al xiquet gitat a un llit i amb ell un explosiu amb un compte enrere de 30 minuts; el problema és que no han sigut els únics en rebre aquesta imatge, sinó que tots els medis de comunicació també l’han rebuda i l’han feta pública, de manera que tothom està veient al xiquet segrestat en directe mig adormit a causa d’alguna droga. A partir d’aquest moment comença una carrera contra rellotge dels agents i de la mare del xiquet, Laura, per a trobar als segrestadors abans de que l’explosiu s’emporte la vida d’aquest xiquet.

Presentadora: Sembla interessant... però...Jordi per què creus que els lectors haurien de comprar el teu llibre?, què pot proporcionar-los?

Jordi Galceran: Crec que amb aquest llibre el lector viurà la història com si li estiguera ocorrent a ell mateix de manera que el farà vibrar, sofrir, sentir i a més commoure’l.

Presentadora: Molt bé, doncs amb el teu permís comprovarem si s’ha acomplit/ has assolit el teu objectiu amb una convidada especial que és una lectora habitual dels teus llibres. Mònica.

Benvinguda Mònica, com et trobes ara que estàs asseguda enfront del teu escriptor preferit?

Mònica: Bon dia Joana, la veritat és que al principi estava molt nerviosa però Jordi m’ha transmès molta confiança ja que abans ha vingut a parlar amb mi amb molta naturalitat.

Presentadora: Tens tota la raó, es tracta d’un home molt encantador.

Jordi Galceran:  Si li preguntàrem a la meua dona de segur que no diria el mateix!

Presentadora: Centrem-nos. Supose que has llegit el llibre Mònica...

Mònica: És clar. Quan  vaig llegir la contraportada en la meua llibreria habitual no vaig poder anar-me’n d’allí sense el llibre, malgrat que no feia ni una hora que l’acabaven de posar a la venda.

Presentadora: Per què vas decidir emportar-te’l  a la teua casa?

Mònica: Perquè des de que tinc memòria sempre m’han agradat els llibres policíacs i de misteri i com que em vaig assabentar que era una mica sobrenatural, gènere que actualment s’ha posat de moda, doncs vaig pensar que aquest llibre m’agradaria.

Presentadora: I va complir les teues expectatives?

Mònica: Malgrat que jo pensava que es tractava d’un llibre que barrejava alhora el gènere sobrenatural i el policíac amb la ciència ficció, però gairebé el llibre és una novel·la policíaca de cap a peus. I per aquesta raó, m’ha agradat moltíssim ja que et manté tota la lectura pendent del que va a succeir. A més a més fa que et poses en la pell dels personatges mitjançant la manera de contar la història, el personatges tan propers, humans... que fan que sentes els mateixos sentiments que ells senten. També he de dir que quan arribes al final, et pareix tan sorprenent que no te’l pots creure . És un llibre que no només serveix com entreteniment, també et mostra que hem de valorar tot el que tenim i aprofitar cada moment de la vida perquè cada moment es un regal.

Presentadora: Els oients volen saber quina puntuació li posaries al llibre si pogueres fer-ho...

Mònica: Jo...li posaria un 9. Perquè es un llibre que a més de ser fàcil de llegir es tan complet que val la pena.

Presentadora: Moltes gràcies per la teua col·laboració, xiqueta. I ara, tot plegat dedicarem els nostres últims minuts per veure el que es comenta sobre aquest tema a les xarxes socials.

Jordi i Mònica, hem seleccionat una pregunta per a cadascú que ens ha semblat interessant. La primera és per a tu Jordi, i la fa Maria de Barcelona. Maria ens pregunta si creus que aquesta obra podrà ser representada en un futur al teatre.

Jordi Galceran: Emm... jo crec que es tracta d’una obra perfectament dissenyada per a que siga representada i quan trobem patrocinadors ho intentarem fer.

Presentadora: Mònica, aquesta és per a tu. Carles d’Oriola ens pregunta si penses que val la pena llegir més obres d’aquest autor o únicament recomanes “Carnaval”.

Mónica: Doncs bé, anime a Carles i a la resta d’aficionats a la lectura a que llegiu les obres d’aquest autor, sobretot la titulada “El mètode Grönholm” ja que és molt interessant.

Presentadora: Moltes gràcies Mònica i a tu Jordi també per estar ací amb tots nosaltres i per lliurar dos llibres signats a Maria i Carles: els seleccionats de les xarxes socials d’avui.

Amb tot això ens acomiadem d’ “A corre cuita” i donem pas a Pere, el nostre company que ens mostrarà les millors tècniques de cuina al seu programa “Xe! que bo”. Que passeu bon dia i sigueu feliços!