INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Encara que aquest video estiga en castellà, em sembla molt interessant. Mireu-lo quan tingueu una estoneta.
Un salut!

LLENGUATGE NO SEXISTA

Benvolguts pares i mares,

Volia fer-vos coneixedors sobre una carta anònima que vaig rebre la setmana passada d'algú de vosaltres. Aquesta carta fa a una crítica sobre la utilització del gènere femení al llenguatge. L'emissor està a favor del llenguatge sexista, es a dir, considera innecessari utilitzar el femení als textos i pretén que dirigisca les meues entrades únicament als pares. Evidentment, encara que comprenga el seu punta de vista, com a mestra em pareix imprescindible donar-li importància tan a la mare com al pare ja que per a mi els dos són igual d'importants.

A més, la utilització d'aquest tipus de llenguatge no afecta a ningú, almenys si no es fa un ús excessiu d'aquest. Amb tot allò vull fer-vos conscients de la importància que té aquest llenguatge no només per a nosatres: el adults, sinó també per als xiquets. Ells han de ser consients de que l'home i la dona són iguals i que hem de dirigir-nos a ells de la mateixa manera.

Per a finalitzar, us informe que continuarè utilitzant el llenguatge no sexista a les meues circulars i recomane al  emissor de la carta que vinga a parlar amb mi per a arribar a un acord.

Un salut,

Cristina.

CONFERÈNCIA

Benvolguts pares i benvolgudes mares,

La conferència a la que vaig assistir la setmana passada a la Universitat d'Alacant em va semblar interessantíssima, i, per aquest motiu, vull transmetre-vos tot allò que vaig aprendre i que podria ser aplicat en un futur a les aules del nostre centre. El títol de la conferència era “ Els xics del kamishibai: una experiència en un PIP en context castellanoparlant” i la van dur a terme Miguel Àngel Anaya i Paül Limorti, professors de l'IES Valle de Elda.

El primer que ens van explicar els conferenciants va ser que l'institut on treballen es troba situat a una zona castellanoparlant i que aquest començà a incorporar assignatures en valencià perquè quan els xiquets acabaren l'Educació Secundaria Obligatòria tingueren uns coneixements bàsics i estigueren en les mateixes condicions que altres xiquets de zones valencianoparlants. Entre les matèries escollides per a ser impartides en valencià es trobava la de plàstica, de manera que utilitzaren aquesta assignatura per a dissenyar un projecte molt interessant.

Es tractava d'un projecte dissenyat amb una tècnica d'animació molt creativa. Va durar pràcticament tot l'any ja que incloïa els continguts de l'àrea però de manera pràctica i va estar dirigit pels alumnes de tercer de la ESO. Consistia en preparar contes per a l'alumnat d'infantil amb els anomenats kamishibais, originaris de Japó, que comptaven amb diverses làmines.

En primer lloc, els alumnes van llegir rondalles d'Enric Valor durant el trimestre que tocava per a posteriorment preparar els kamishibais. Cada grup va agafar una rondalla, prèviament sintetitzada, i la dividiren en, com a màxim, dotze làmines, en les quals no podia faltar cap detall. Van utilitzar fórmules de començament i d'acabament, onomatopeies, anotacions i van ubicar darrere de les làmines el conte que havien de llegir durant la narració.

Els materials necessaris per a la confecció dels kamishibais van ser llistons de fusta, cola de fuster i silicona termo-fusible per a l'estructura, i cartó, paper reciclat, precinte i pintura plàstica per a la fabricació de portes. Els requeriments per a la confecció de les làmines foren el format DIN A-3 (42x29,7 cm) i una bona visibilitat. Per a aconseguir aquesta última els alumnes havien de fer una síntesi d'elements, i una clara distinció entre figura i fons.

Per altra banda, els personatges havien de tindre una caracterització adient i definir els trets que els diferenciaven de la resta. També tenien una gran importància les expressions de les cares. Altres efectes que enriquiren la presentació van ser els efectes visuals amb el moviment “real” i la transposició de làmines.

Una vegada recorregut tot els procés els alumnes van anar a l'escola de la qual procedien per a comptar els contes als xiquets menuts. Més tard, quan van arribar a l'institut van preparar una representació al carrer amb la qual es van divertir moltíssim. Pel treball ben fet i per l'esforç que van dedicar tots els alumnes, Miguel Àngel ens contà que es va publicar un article a la revista de l'institut sobre el que havien fet per a que els xiquets pogueren observar la importància del treball que havien realitzat.

En conclusió, us recomane que gaudiu d'aquesta conferència el proper 15 de gener a les 18:00h al Saló d'Actes del nostre col·legi ja que té molt a veure amb les activitats que podríem realitzar amb els nostres alumnes.

No podeu faltar!

PROGRAMA DE RÀDIO "A CORRE-CUITA"

Presentadora: Bon dia a tots i totes. Hui estem ací, com tot els matins a “a corre cuita”. Aquell programa on a més de fer-vos passar una bona estona, us informa de totes les notícies d’actualitat que val la pena conèixer.

El programa de hui, com tots els dimecres, el dedicarem a la secció de “literatura”. I estarà organitzat d’una manera especial ja que amb nosaltres es troba uns dels dramaturgs més reconeguts de l’actualitat. Potser el conegueu per haver escrit llibres com “El mètode Grönholm” el qual va tindre un gran èxit o “Paraules encadenades” amb el qual va guanyar el Premi Born de Teatre l’any 1995. Ens referim a Jordi Galceran i hui es troba amb nosaltres per a presentar-nos el seu llibre, estrenat fa setmanes, Carnaval!

Bon dia Jordi, Com et trobes aquest matí?

Jordi Galceran: Bon dia Joana. Estic molt content per tindre l’oportunitat de participar amb tots vosaltres en aquest programa de ràdio ja que sóc molt seguidor d’aquesta secció.

Presentadora: Me n’alegre. Jordi, doncs has sigut convidat per parlar del teu llibre Carnaval que, fins ara, està triomfant/tenint molt d’èxit en totes les llibreries. Et sents satisfet?

Jordi Galceran: És clar. Quan vaig començar a escriure el llibre no vaig ser conscient de la repercussió que aquest podia tenir sobre els lectors, tant en els que solen llegir els meus llibres, com aquells que són aficionats a altres autors.

Presentadora: Tens raó, aquest llibre ha revolucionat el gènere policíac i ha tingut, com bé has dit, molt bona acceptació en els diferents tipus de lectors. Això ens ho corrobora/afirma una lectora habitual que ens acompanyarà aquest matí per donar la seua opinió i valoració respecte al teu llibre. Però, abans de donar-te pas, convé que ens parles una miqueta sobre el contingut d’aquest perquè així els oients el coneguen.

Jordi Galceran: Bé, aquest llibre comença en una comissaria de policia a Barcelona on quatre agents intenten resoldre la desaparició d’un xiquet de 3 anys. No hi ha pistes ni mòbil. Mentre el agents tracten de trobar una explicació lògica a tot això reben a la comissaria la direcció d’una pàgina web on els segrestadors mostren al xiquet gitat a un llit i amb ell un explosiu amb un compte enrere de 30 minuts; el problema és que no han sigut els únics en rebre aquesta imatge, sinó que tots els medis de comunicació també l’han rebuda i l’han feta pública, de manera que tothom està veient al xiquet segrestat en directe mig adormit a causa d’alguna droga. A partir d’aquest moment comença una carrera contra rellotge dels agents i de la mare del xiquet, Laura, per a trobar als segrestadors abans de que l’explosiu s’emporte la vida d’aquest xiquet.

Presentadora: Sembla interessant... però...Jordi per què creus que els lectors haurien de comprar el teu llibre?, què pot proporcionar-los?

Jordi Galceran: Crec que amb aquest llibre el lector viurà la història com si li estiguera ocorrent a ell mateix de manera que el farà vibrar, sofrir, sentir i a més commoure’l.

Presentadora: Molt bé, doncs amb el teu permís comprovarem si s’ha acomplit/ has assolit el teu objectiu amb una convidada especial que és una lectora habitual dels teus llibres. Mònica.

Benvinguda Mònica, com et trobes ara que estàs asseguda enfront del teu escriptor preferit?

Mònica: Bon dia Joana, la veritat és que al principi estava molt nerviosa però Jordi m’ha transmès molta confiança ja que abans ha vingut a parlar amb mi amb molta naturalitat.

Presentadora: Tens tota la raó, es tracta d’un home molt encantador.

Jordi Galceran:  Si li preguntàrem a la meua dona de segur que no diria el mateix!

Presentadora: Centrem-nos. Supose que has llegit el llibre Mònica...

Mònica: És clar. Quan  vaig llegir la contraportada en la meua llibreria habitual no vaig poder anar-me’n d’allí sense el llibre, malgrat que no feia ni una hora que l’acabaven de posar a la venda.

Presentadora: Per què vas decidir emportar-te’l  a la teua casa?

Mònica: Perquè des de que tinc memòria sempre m’han agradat els llibres policíacs i de misteri i com que em vaig assabentar que era una mica sobrenatural, gènere que actualment s’ha posat de moda, doncs vaig pensar que aquest llibre m’agradaria.

Presentadora: I va complir les teues expectatives?

Mònica: Malgrat que jo pensava que es tractava d’un llibre que barrejava alhora el gènere sobrenatural i el policíac amb la ciència ficció, però gairebé el llibre és una novel·la policíaca de cap a peus. I per aquesta raó, m’ha agradat moltíssim ja que et manté tota la lectura pendent del que va a succeir. A més a més fa que et poses en la pell dels personatges mitjançant la manera de contar la història, el personatges tan propers, humans... que fan que sentes els mateixos sentiments que ells senten. També he de dir que quan arribes al final, et pareix tan sorprenent que no te’l pots creure . És un llibre que no només serveix com entreteniment, també et mostra que hem de valorar tot el que tenim i aprofitar cada moment de la vida perquè cada moment es un regal.

Presentadora: Els oients volen saber quina puntuació li posaries al llibre si pogueres fer-ho...

Mònica: Jo...li posaria un 9. Perquè es un llibre que a més de ser fàcil de llegir es tan complet que val la pena.

Presentadora: Moltes gràcies per la teua col·laboració, xiqueta. I ara, tot plegat dedicarem els nostres últims minuts per veure el que es comenta sobre aquest tema a les xarxes socials.

Jordi i Mònica, hem seleccionat una pregunta per a cadascú que ens ha semblat interessant. La primera és per a tu Jordi, i la fa Maria de Barcelona. Maria ens pregunta si creus que aquesta obra podrà ser representada en un futur al teatre.

Jordi Galceran: Emm... jo crec que es tracta d’una obra perfectament dissenyada per a que siga representada i quan trobem patrocinadors ho intentarem fer.

Presentadora: Mònica, aquesta és per a tu. Carles d’Oriola ens pregunta si penses que val la pena llegir més obres d’aquest autor o únicament recomanes “Carnaval”.

Mónica: Doncs bé, anime a Carles i a la resta d’aficionats a la lectura a que llegiu les obres d’aquest autor, sobretot la titulada “El mètode Grönholm” ja que és molt interessant.

Presentadora: Moltes gràcies Mònica i a tu Jordi també per estar ací amb tots nosaltres i per lliurar dos llibres signats a Maria i Carles: els seleccionats de les xarxes socials d’avui.

Amb tot això ens acomiadem d’ “A corre cuita” i donem pas a Pere, el nostre company que ens mostrarà les millors tècniques de cuina al seu programa “Xe! que bo”. Que passeu bon dia i sigueu feliços!

RECEPTA BONÍSSIMA

Ara que estem en Nadal us recomane que feu aquesta recepta: torró de Xixona a la pedra.

• Ingredients:
  1 Kg. d'ametles (redones y torrades).
  1 Kg. de sucre bru.
  1 Kg. llimó.
  1/2 litre d'aigua.
  Canyella en pols.
• Preparació:
  1. Posem l'aigua i el sucre en una cassola , al foc per fer l'almívar. (foc fluixet perquè no s'engantxe).
  2. Afegim una cullereta de canyella en pols i la raspadura del llimó.
  3. Apart hem mòlt l'ametla, i l'afegim a l'almívar sense deixar de remoure fins que agafe el punt.
  4. Es posa tot en un motle rectangular, i es deixa reposar de cinc a set hores a temperatura ambient.
  5. El traurem del motle i espolsem per damunt amb la canyella en pols.

Está boníssim. Espere que vos agrade y que passeu Bon Nadal amb els vostres fills.