Els numerals ordinals

Els ordinals indiquen ordre dins una sèrie. Els quatre primers ordinals presenten formes no relacionades amb els cardinals corresponents:

                                                             

La resta, però, s’obtenen afegint la terminació -é / -ena a la forma del cardinal corresponent (excepte en el cas de deu, que té la forma desé, desena):

Remarques sobre els ordinals:

a) Hi ha alguns ordinals que admeten variants cultes (o variants de base llatina). Es tracta de quint (V), sext (VI), sèptim (VII), octau (VIII)... 

b) Gràficament, s’usa el guionet en els mateixos casos que en els numerals cardinals : vint-i-dosé.

Els numerals partitius

Els partitius indiquen parts de la unitat i són idèntics als ordinals (un quart

dels ingressos) excepte en els casos següents:

Remarques sobre els partitius:

a) Amb valor partitiu també s’usa la perífrasi partitiva formada per un ordinal i el substantiu part: una tercera part, la quart part... En el cas de 2, però, s’usa meitat: la meitat.

b) Els partitius tenen un ús destacat en l’expressió de les hores, en concret de les fraccions d’hora. Aquest és un aspecte en què hi ha una certa diversitat d’usos. Podem diferenciar dos sistemes populars: el sistema «de rellotge» (tres i quart, tres i mitja, quatre menys quart) i el sistema «de campanar» (un quart de quatre, dos quarts de quatre, tres quarts de quatre). En valencià, usem fonamentalment el sistema «de rellotge.

Per a aconseguir posar en pràctica aquests coneixements hem proposat diverses activitats:

1)      - Activitat anual, continuada. Els xiquets, tots el dies, per a poder entrar a classe hauran de dir en quina posició es troben a l’hora d’entrar utilitzant els números ordinals. El xiquet que s’equivoque haurà de tornar a la cua i, fins que no diga el número correctament, no podrà entrar a classe.

2)    -  Activitat puntual. Dividim als alumnes en grups de manera que hi haja deu. A continuació assignem a cada grup un número ( U, dos, tres...) i triem un alumne a l’atzar perquè aquest identifique, utilitzant els número ordinals, a que grups perteneixen altres companys de classe.  Exemple: Pere es troba al primer, Joan al segon, Jaume al tercer...

3)    -  Activitat anual, continuada. El mestre s’encarregarà de preguntar tots el dies a cinc o sis alumnes de classe quina hora és en moments diferents al llarg del dia perquè els alumnes utilitzen el números partitius. Exemple: tres i quart, dos i mitja...

4)    -  Activitat puntual. Amb dibuixos de pastissos, dividits prèviament en diferents trossos , els alumnes hauran d’identificar quina porció de pastís  hi ha pintada al dibuix. Exemple: tres quarts, tres mitjos...

Conclusió

La principal finalitat d’aquest pla docent on analitzem els usos i normes dels números partitius i ordinals és que els xiquets els coneguen, a més de reconèixer-los, per a poder utilitzar-los en la seua vida quotidiana. Amb açò volem referir-nos a situacions concretes com bé són la utilització d’aquests fent sumes, restes, divisions i multiplicacions. Altre objectiu seria el fet de que el xiquets no odien les matemàtiques.

Xarxes socials a l'escola

Les xarxes socials s’han convertit en un instrument molt utilitzat a les aules però no sempre tenen un fi educatiu. Molts alumnes, utilitzen aquestes xarxes amb fins lucratius oblidant que poden ser un mitjà molt útil d’aprenentatge.

Hem de ser conscients que la utilització de les xarxes socials al context educatiu presenta avantatges, però també desavantatges.

D’una banda, ens trobem amb una mena d’aspectes positius com són: contacte quasi permanent mestre-alumne i alumne-alumne, disposició d’informació rellevant per a les matèries treballades, així com una motivació per part dels alumnes, ja que es tracta d’un medi estimulant per a ells i que coneixen fil per randa.

D’altra banda, entre els desavantatges destaquem el fet de que els mestres no sempre són partidaris de la utilització de les noves tecnologies; bé pel desconeixement o bé per la falta d'interès. També els alumnes han de saber fer una clara distinció entre l’ús d’aquesta ferramenta quan s’està treballant a classe i quan es tracta del temps d’oci.

Per tant, l’Administració ha de posar els medis necessaris per a formar al professorat a través de cursos i seminaris, tots aquestos relacionats amb les TIC’s, amb el fi d’introduir-les com a eina de treball.

Com a conclusió destaquem el fet de que a la societat actual les xarxes socials són i han de ser un gran recurs educatiu, que amb el suport de tots els sector implicats en el procés educatiu, hi ha que introduir a les aules.

Bilingües al poder!

 Per a començar amb aquesta reflexió considere important definir el concepte de bilingüe. Els bilingües no són la suma de dos o més monolingües, sinó que estan considerats com parlant-oients amb unes característiques pròpies i específiques. A més, les llengües que dominen estan fortament interrelacionades dins de la seua estructura cognitiva, i li proporcionen una competència comunicativa integrada.

         Un factor important per a l’aprenentatge de les llengües és l’edat. Si es produeix abans del 6 anys, parlaríem d’adquisició de la llengua, per contra, si és després d’aquesta edat estaríem parlant d’aprenentatge.

       Com a mestra considere molt important alguns dels trets característics dels alumnes bilingües;  l’actitud favorable envers altres llengües i cultures, així com la capacitat d’integració i la utilització de les diferents varietats, en les llengües que domina, de forma funcional segons la situació, l’interlocutor i el tema tractat.

         Des del punt de vista educatiu, la realitat és que no tots els xiquets són valencianoparlants, per tant, el sistema educatiu ha de aportar els mitjans necessaris perquè tots els alumnes esdevinguen persones bilingües.

    La millor forma de que l’escola aconseguisca aquest objectiu és proporcionant a l’alumnat models educatius bilingües. A la Comunitat Valenciana s’ofereixen diversos d’aquests programes (PIV, PEV i PIL), que conjuntament amb l’acció del professorat es desenvoluparan amb èxit, perquè tots els alumnes accedisquen a una formació lingüística bilingüe capaç de donar resposta a les necessitats reals que demana la societat.

           

       Encara que els tres programes educatius són favorables per a l’alumnat, des de la meua experiència personal considere que el més interessant per a aprendre una segona llengua és el Programa d’Immersió Lingüística (PIL) dissenyat perquè xiquets castellanoparlants puguen assolir una competència lingüística en la llengua que no li és habitual. I com a conseqüència d’aquest aprenentatge, aconseguir una millor socialització.

    Com a conclusió, destaque la importància del bilingüisme, així com la dels programes educatius que faciliten aquest aspecte, ja que reporten molts beneficis a les persones, no solament a nivell lingüístic, sinó també a nivell personal i social.

            

Hui m'he despertat i m’he dit a mi mateixa que s’ha acabat això d'apegar-se a les sabanes. He canviat les meues sabatilles d’estar per casa per unes sabates de tacó. M’he soltat la cua deixant la cabellera al vent. M'he adonat de que em continuen agradant les mateixes coses de quan era xicoteta. M'agraden els núvols de cotó i cantar les bandes sonores de les pel·lícules Disney. Crec en la màgia. Continue dibuixant cors en els marges dels llibres. Em ruboritze quan em regalen una piruleta amb forma de cor. M'agraden les galetes de xocolata, les cosquerelles, els peluixos, les roses de colors i els secrets a veus. No use paraigües perquè preferisc jugar i enamorar-me davall la pluja.